En anglès. wireless. Són aquelles xaxres que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones eletromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal•lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.


TIPUS

-WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN).
En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en HomeRF (estàndard per connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central); Bluetooh (protocol que segueix l'especificació IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificació IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la domòtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximització de la vida útil de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperació de dades amb el propòsit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un número de sèrie únic) mitjançant ones de ràdio).




- WLAN

De xarxes sense fils utilitzant una configuració de WLAN es connecta ordinadors i altres dispositius a una xarxa mitjançant un router sense fil amb un punt d'accés integrat. El punt d'accés utilitza una antena per a la transmissió de dades. Routers domèstics personals i els que s'utilitzen en la majoria de les oficines pot transmetre un senyal des del router a un ordinador o un dispositiu de fins a 300 peus de distància. Fortes dispositius de xarxa WLAN industrial de la transmissió de senyals tant com 10 milles.


- BLUETOOTH

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digistals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.
El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte.





- INFRARROJOS

Un ús molt comú és el que fan els comandaments a distància, que generalment utilitzen els infraroigs en comptes d'ones de ràdio ja que així no interfereixen amb altres senyals electromagnètics com els senyals de televisió. Els infraroigs també s'utilitzen per a comunicar a curta distancia els ordinadors amb els seus perifèrics (els aparells que utilitzen aquest tipus de comunicació compleixen generalment un estàndard publicat per la Infrared Data Association.



- WI-FI



Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.

XARXES INFORMÀTIQUES

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat d'ordinadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es duu a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet...), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia*.

TOPOLOGIA

Es coneix com a topologia de xarxa el tipus d'enllaç o cablejat que interconnecta els diferents nodes d'una xarxa. Un node donat pot tenir enllaços a un o més dels altres nodes. La topologia de la xarxa es determina només per la configuració de les connexions entre nodes; així que forma part de la teoria de grafs. Les distàncies entre nodes, les interconexions físiques, les velocitats de transmissió i/o tipus de senyals no tenen importància a l'hora de definir la topologia.

*

-Xarxa de bus: és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.

-Xarxa d'estrella: és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

-Xarxa d'anell: és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

La fiabilitat d'aquesta topologia és semblant a la de Bus, encara que ens permet detectar-hi amb més facilitat les fallades.

-Xarxa en malla: és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.

-Xarxa en arbre: Té una dependència de la línia principal; les averies en una branca provoquen la caiguda de tots els nodes.

He escollit per a fer el comentari, una notícia del dia d'avui, 19 d'octubre del 2009.

L'he trobada a elperiódico.cat (internet), a l'apartat de societat. Amb el títol: "Una noia mor i 25 joves més pateixen ferides al bolcar un autocar d'estudiants holandesos a l'AP-7".

I la notícia diu:
"Una noia holandesa d'entre 15 i 16 anys ha mort aquest matí a les 6.20 hores al bolcar l'autocar en què viatjava a la sortida de l'autopista AP-7 de l'Escala (Girona), en un revolt cap a Bàscara (Alt Empordà), han informat els Bombers de la Generalitat.

A l'autocar hi viatjaven 59 passatgers (alumnes i estudiants holandesos) i el conductor, dels quals 35 han resultat il·lesos, i seran traslladats a Calella (Maresme) en un altre autocar.

Les altres 25 persones han resultat ferides de diversa gravetat, i 12 dotacions dels Bombers treballen al lloc de l'accident."

M'ha semblat impactant perquè la noia morta i tots els ferits, teníen la mateixa edat que nosaltres i pensar que un dia qualsevol, de qualsevol mes i en qualsevol moment, pot passar-te un accident així i destrossar-te la vida a tu i als que estan al teu voltant, és depriment fins i tot per a la persona més alegre i positiva que pugui haber. Per això, la gent intenta no pensar en el que pugui passar i només pensa en el que li està passant (encara que no sigui del tot recomanable).

SISTEMES OPERATIUS

El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.

Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux i Mac OS X.

Microsoft Windows:

És el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.

Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals.

Hi ha 3 versions diferents del microsoft windows: “Versió 1.0”, “Versió 2.0” i “Versió 3.0”.

GNU/Linux:

GNU/Linux, o linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki
quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de PCs i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.

MAC OS X:

El Mac OS X és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix. Recentment aquest SO (sistema operatiu) ha rebut la denominació de sistema Unix i no un sistema basat en Unix com era abans. A la X que acompanya el nom Mac OS se li atribueixen dos significats: el de numeral romà 10 (ja que les versions del Mac OS anomenat "Classic" acaben al 9) i la darrera lletra del mot UniX.

El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptació i posterior desenvolupament d'una combinació del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que és una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix una interfície d'usuari gràfica anomenada Aqua.

El Mac OS X és força diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base és totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obté per mitjà d'emulació.