INTRODUCCIÓ
Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. Aquests sistemes consten d'uns components físics, anomenats maquinari o hardware, i d'uns components lògics o formals, anomenats programari o software. Els components físics són constituïts per l'ordinador, element que efectua pròpiament el tractament de les dades (o sigui, les operacions aritmètiques i lògiques), i l'equip perifèric, conjunt de màquines que proporcionen a l'ordinador l'entrada, l'emmagatzematge i la sortida. La informàtica dissenya els elements constituents de l'estructura lògica o arquitectura de l'ordinador i de l'equip perifèric. Els components lògics d'un sistema de tractament de dades són els programes, que tradueixen un programa escrit en un llenguatge de programació (ALGOL, COBOL, FORTRAN, PL/I, etc) al codi o llenguatge intern de l'ordinador. El desenvolupament de la informàtica és pràcticament contemporani.
UNA MICA D’HISTÒRIA...
Després de les màquines de calcular dels segles anteriors, un dels primers sistemes informàtics
fou el construït per Herman Hollerith el 1890 per a la confecció del cens de la població dels EUA utilitzant equips de targeta perforada.
Herman Hollerith
Els estudis d'A.M. Turing (1936) contribuïren a establir les bases teòriques de la informàtica.
L'ordinador, en la seva arquitectura actual, nasqué de la idea atribuïda a John von Neumann d'emmagatzemar el programa dins la memòria
central; la primera
Alan Mathinon Turing
universitat de Cambridge (EUA). Posteriorment foren creats els diversos llenguatges simbòlics, atesa la impossibilitat de programar en el codi intern de l'ordinador.
Les etapes que l'usuari d'un sistema de tractament de dades ha









