INTERNET

La xarxa informàtica mundial

Com a exemple dels accessos remots de SSH i Telnet serien:
-SSH: Putty, WinSCP...
-Telnet: Nokia PC Suite, TSM Mensajes...

De transferència d'arxius (FTP) podem trobar:
-KaZaA
-eMule
-eDonkey
-MusicCity Morpheus

El correu electrònic és un servei de la xarxa que permet als usuaris enviar i rebre missatges ràpidament i podem trobar diferents tipus:
-Gmail: webmail, POP3 i IMAP
-Hotmail: webmail
-Yahoo: webmail i POP3 amb publicitat

Els butlletins electrònics del moment són per exemple:
-El Punt
-La Vanguardia
-El Periòdico
-El País

Per a poder tenir converses en línia hi han:
-IRC: És un xat però més segur, ja que proporciona un “DNI” a cada ordinador
-Xats: 3xL, VilaWeb, CatalunyaRadio

Si volem enviar missatges instantanis podem utilitzar:
-Windows Live Messenger
-Jabber
-ICQ
-Google Talk
-Yahoo Messenger
-Ebbudy

Els programes: P2P BitTorrent Azureus FreeNet Direct Conncet Emule Hello
són programes de transmissió d'arxius.

DOMINIS

Al entrar a http://www.000webhost.com i he probat el meu nom: www.roseroriol.comoj.com si m'ha deixat, és a dir, aquest nom està disponible.

DOMINI: són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats que s'assignen paral·lelament a una o més adreces IP. L'assignació, però, no és fixa: els noms poden moure's a una altra localització de la topologia d'Internet amb una altra adreça IP.
Existeixen diferents tipus: genèrics i territorials.

-Genèrics: .cat - Per a la llengua i la cultura catalanes

.com - Organitzacions comercials

.net - Estructures de la xarxa Internet

.org - Organitzacions d'una altra mena (sovint sense ànim de lucre o religioses)

.edu - Educació

.info - Agencies d'informació

.int - Organitzacions internacionals (e.g. ONU)

.biz - Negocis

.mil - Militar

-Territorials: .es - Espanya
.it - Itàlia
.fr - França
.de - Alemanya
.nl – Països Baixos
.jp - Japó
.au - Austràlia
.tr - Turquia

Per a poder fer una web gratis, pots anar a wwwme.org.

¿COM ES FA UN VÍDEO AMB EL “FOTOS NARRADAS”?

Al iniciar-se el programa apareix una pantalla on has de seleccionar quina de les opcions és més adient en cada moment. En el meu cas com vull començar a fer un vídeo, he hagut de seleccionar .

(Imatge 1)

Imatge 1

Tot seguit apareix la següent finestra. Amb el títol -Importar y organizar imágenes-.
Abans de posar les imatges al programa s’han d’ordenar a la carpeta que els conté.
Després d’això, apareix un botó on hi diu (imatge 2), que serveix per a insertar les fotos al programa.
Si cliquem se’ns obre unanova finestra on s’ha de buscar la carpeta i les fotografies (imatge 3).


















Imatge 2


















Imatge 3

Després de seleccionar una fotografia, es pot variar el seu aspecte de moltes maneres: (imatge 4)

- "Quitar bordes negros" (nº1)
- "Corregir niveles de color" (nº2)
- "Corregir ojos rojos" (nº3)
- "Girar a la izquierda" (nº4)
- "Girar a la derecha" (nº5)
- "Edición" (nº6)

Imatge 4

Seguim i apareix una nova finestra (imatge 5) on hi podem canviar l’efecte de la foto (nº1), i escriure un text a la foto on més ens convingui, a dalt a baix al centre (nº2).

Imatge 5

Després li podem afegir una narració explicada per nosaltres (imatge 6, nº2) Amb la nova finestra (imatge 6). En (nº 1) pots posar de quina manera se’n va la foto per a seguir a la següent (imatge 7).

Imatge 6

Imatge 7

A més a més de la teva narració, també s’hi pot afegir música (seleccionar-la o crear-la). (Imatge 8)

Imatge 8

L’únic que queda per a fer és guardar el nostre treball. En es seleccionaria la carpeta de destí. (Imatge 9)

Imatge 9

Al clicar a següent es comença a crear el vídeo i torna a aparèixer una nova finestra per a que puguis: (imatge 10).

Imatge 10

La notícia que comentaré a continuació va ser publicada el dia 4 de novembre de 2009, a www.elperiodico.cat. “Gran aliança a Facebook per tornar una càmera” aquest és el títol que li donaven al succes que ha tingut un gran ressó mediàtic.


El cas és que un jove australià va trobar una càmera en una illa de Grècia.
Aquest li va voler tornar la càmera al propietari i per això va publicar unes de les fotos a internet, al famòs Facebook; aquest grup va ser creat el 17 d’octubre de 2009. En vint dies, aquest grup ha assolit més de 230.000 amics.
Al final, el dia 3 de novembre els amos de la càmera, uns francesos que treballaven en un despatx de Londres.
Els va costar convèncer als internautes de que eren ells els qui sortien a les fotos.


El més curiós és que l’home que va trobar la càmera a Mikonos (Grècia), va voler arrencar aquesta búsqueda com un experiment, per a demostrar que “tots els éssers humans estan connectats entre si a través de cadenes de coneguts que tenen com a màxim cinc intermediaris”.



Una de las fotos trobades a la càmera i penjada a Facebook.

VOCABULARI DE XARXES

ADREÇA IP- Adreça del protocol Internet. Una adreça IP identifica de forma exclusiva cada dispositiu d'una xarxa TCP/IP i és assignada per un administrador de la xarxa. Consisteix en un número de quatre bytes (32 bits) amb el format n.n.n.n, on n representa un número de 0 a 255, i generalment és assignada per un administrador de la xarxa.
Si engegueu un servidor d'impressió d'HP Jetdirect i no el configureu amb una adreça IP vàlida en dos minuts, s'assigna una adreça IP per defecte automàticament (192.0.0.192). Pot ser que aquesta adreça IP per defecte no sigui vàlida per a una xarxa determinada, però pot utilitzar-se per identificar una nova impressora (o dispositiu Tot en Un). Tot i això, cal assignar una adreça IP vàlida perquè una xarxa TCP/IP funcioni correctament. Si existeixen diverses impressores amb l'adreça per defecte, comproveu l'adreça de maquinari per identificar la impressora correcta.

CLAU WEP- Una clau WEP, o una "clau d'encriptació", és una seqüència de caràcters alfanumèrics o digits hexadecimals. Després de la creació d'una clau WEP, cal recordar-la o emmagatzemar-la en una ubicació segura. Pot ser que no pugueu recuperar la clau WEP si la perdeu o oblideu. Una clau WEP té 64 o 128 bits. Els primers 24 bits de la clau s'assignen automàticament. En crear la clau WEP, l'usuari responsable de la seva creació proporciona els bits restants (40 bits en el cas d'una clau de 64 bits, o 104 bits en el cas d'una clau de 128 bits).

PORT- És una forma genèrica de denominar a unainterfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors).

Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes per a que els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncron (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida).

PROTOCOL DE XARXA- És un conjunt de regles usades per computadores per a comunicar-se unes amb unes altres a través d'una xarxa. Un protocol és una convenció o estàndard que controla o permet la connexió, comunicació, i transferència de dades entre dos punts finals. En la seva forma més simple, un protocol pot ser definit com les regles que dominen la sintaxi, semàntica i sincronització de la comunicació. Els protocols poden ser implementats per maquinari, programari, o una combinacion d'ambdós. AL seu més sota nivell, un protocol defineix el comportament d'una connexió de maquinari.

SSID- És un codi inclòs en tots els paquets d'una xarxa sense fil (Wi-Fi) per a identificar-los com part d'aquesta xarxa. El codi consisteix en un màxim de 32 caràcters alfanumèrics. Tots els dispositius sense fil que intenten comunicar-se entre si han de compartir el mateix SSID.

Existeixen algunes variants principals del SSID. Les xarxes ad-hoc, que consisteixen en màquines client sense un punt d'accés, utilitzen el BSSID (Basic Service Set IDentifier); mentre que en les xarxes en infraestructura que incorporen un punt d'accés, s'utilitza el ESSID (I d'estès). Ens podem referir a cadascun d'aquests tipus com SSID en termes generals. Sovint al SSID se li coneix com nom de la xarxa.

TALLAFOC- Un tallafocs (o firewall en anglès) és una part d'un sistema o una xarxa que està dissenyat per a bloquejar l'accés no autoritzat, permetent al mateix temps comunicacions autoritzades. Es tracta d'un dispositiu o conjunt de dispositius configurats per a permetre, limitar, xifrar, desxifrar, el tràfic entre els diferents àmbits sobre la base d'un conjunt de normes i altres criteris. Els tallafocs poden ser implementats en maquinari o programari, o una combinació d'ambdós. Els tallafocs s'utilitzen amb freqüència per a evitar que els usuaris d'Internet no autoritzats tinguin accés a xarxes privades connectades a Internet, especialment intranets. Tots els missatges que entrin o surtin de la intranet passen a través del tallafocs, que examina cada missatge i bloqueja aquells que no compleixen els criteris de seguretat especificats.

En anglès. wireless. Són aquelles xaxres que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones eletromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal•lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.


TIPUS

-WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN).
En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en HomeRF (estàndard per connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central); Bluetooh (protocol que segueix l'especificació IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificació IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la domòtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximització de la vida útil de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperació de dades amb el propòsit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un número de sèrie únic) mitjançant ones de ràdio).




- WLAN

De xarxes sense fils utilitzant una configuració de WLAN es connecta ordinadors i altres dispositius a una xarxa mitjançant un router sense fil amb un punt d'accés integrat. El punt d'accés utilitza una antena per a la transmissió de dades. Routers domèstics personals i els que s'utilitzen en la majoria de les oficines pot transmetre un senyal des del router a un ordinador o un dispositiu de fins a 300 peus de distància. Fortes dispositius de xarxa WLAN industrial de la transmissió de senyals tant com 10 milles.


- BLUETOOTH

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digistals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.
El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte.





- INFRARROJOS

Un ús molt comú és el que fan els comandaments a distància, que generalment utilitzen els infraroigs en comptes d'ones de ràdio ja que així no interfereixen amb altres senyals electromagnètics com els senyals de televisió. Els infraroigs també s'utilitzen per a comunicar a curta distancia els ordinadors amb els seus perifèrics (els aparells que utilitzen aquest tipus de comunicació compleixen generalment un estàndard publicat per la Infrared Data Association.



- WI-FI



Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.

XARXES INFORMÀTIQUES

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat d'ordinadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es duu a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet...), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia*.

TOPOLOGIA

Es coneix com a topologia de xarxa el tipus d'enllaç o cablejat que interconnecta els diferents nodes d'una xarxa. Un node donat pot tenir enllaços a un o més dels altres nodes. La topologia de la xarxa es determina només per la configuració de les connexions entre nodes; així que forma part de la teoria de grafs. Les distàncies entre nodes, les interconexions físiques, les velocitats de transmissió i/o tipus de senyals no tenen importància a l'hora de definir la topologia.

*

-Xarxa de bus: és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.

-Xarxa d'estrella: és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

-Xarxa d'anell: és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

La fiabilitat d'aquesta topologia és semblant a la de Bus, encara que ens permet detectar-hi amb més facilitat les fallades.

-Xarxa en malla: és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.

-Xarxa en arbre: Té una dependència de la línia principal; les averies en una branca provoquen la caiguda de tots els nodes.

He escollit per a fer el comentari, una notícia del dia d'avui, 19 d'octubre del 2009.

L'he trobada a elperiódico.cat (internet), a l'apartat de societat. Amb el títol: "Una noia mor i 25 joves més pateixen ferides al bolcar un autocar d'estudiants holandesos a l'AP-7".

I la notícia diu:
"Una noia holandesa d'entre 15 i 16 anys ha mort aquest matí a les 6.20 hores al bolcar l'autocar en què viatjava a la sortida de l'autopista AP-7 de l'Escala (Girona), en un revolt cap a Bàscara (Alt Empordà), han informat els Bombers de la Generalitat.

A l'autocar hi viatjaven 59 passatgers (alumnes i estudiants holandesos) i el conductor, dels quals 35 han resultat il·lesos, i seran traslladats a Calella (Maresme) en un altre autocar.

Les altres 25 persones han resultat ferides de diversa gravetat, i 12 dotacions dels Bombers treballen al lloc de l'accident."

M'ha semblat impactant perquè la noia morta i tots els ferits, teníen la mateixa edat que nosaltres i pensar que un dia qualsevol, de qualsevol mes i en qualsevol moment, pot passar-te un accident així i destrossar-te la vida a tu i als que estan al teu voltant, és depriment fins i tot per a la persona més alegre i positiva que pugui haber. Per això, la gent intenta no pensar en el que pugui passar i només pensa en el que li està passant (encara que no sigui del tot recomanable).

SISTEMES OPERATIUS

El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.

Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux i Mac OS X.

Microsoft Windows:

És el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.

Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals.

Hi ha 3 versions diferents del microsoft windows: “Versió 1.0”, “Versió 2.0” i “Versió 3.0”.

GNU/Linux:

GNU/Linux, o linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki
quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de PCs i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.

MAC OS X:

El Mac OS X és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix. Recentment aquest SO (sistema operatiu) ha rebut la denominació de sistema Unix i no un sistema basat en Unix com era abans. A la X que acompanya el nom Mac OS se li atribueixen dos significats: el de numeral romà 10 (ja que les versions del Mac OS anomenat "Classic" acaben al 9) i la darrera lletra del mot UniX.

El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptació i posterior desenvolupament d'una combinació del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que és una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix una interfície d'usuari gràfica anomenada Aqua.

El Mac OS X és força diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base és totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obté per mitjà d'emulació.

INTRODUCCIÓ

Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. Aquests sistemes consten d'uns components físics, anomenats maquinari o hardware, i d'uns components lògics o formals, anomenats programari o software. Els components físics són constituïts per l'ordinador, element que efectua pròpiament el tractament de les dades (o sigui, les operacions aritmètiques i lògiques), i l'equip perifèric, conjunt de màquines que proporcionen a l'ordinador l'entrada, l'emmagatzematge i la sortida. La informàtica dissenya els elements constituents de l'estructura lògica o arquitectura de l'ordinador i de l'equip perifèric. Els components lògics d'un sistema de tractament de dades són els programes, que tradueixen un programa escrit en un llenguatge de programació (ALGOL, COBOL, FORTRAN, PL/I, etc) al codi o llenguatge intern de l'ordinador. El desenvolupament de la informàtica és pràcticament contemporani.

UNA MICA D’HISTÒRIA...

Després de les màquines de calcular dels segles anteriors, un dels primers sistemes informàtics fou el construït per Herman Hollerith el 1890 per a la confecció del cens de la població dels EUA utilitzant equips de targeta perforada.

Herman Hollerith

Els estudis d'A.M. Turing (1936) contribuïren a establir les bases teòriques de la informàtica.

L'ordinador, en la seva arquitectura actual, nasqué de la idea atribuïda a John von Neumann d'emmagatzemar el programa dins la memòria

central; la primera d'aquestes màquines fou l'EDSAC (1949) de la

Alan Mathinon Turing

universitat de Cambridge (EUA). Posteriorment foren creats els diversos llenguatges simbòlics, atesa la impossibilitat de programar en el codi intern de l'ordinador.

Les etapes que l'usuari d'un sistema de tractament de dades ha de seguir per posar a punt una feina són l'anàlisi informàtica, la programació i les proves. Les tasques que pot efectuar un ordinador són molt variades. En el camp de l'empresa cal esmentar: confecció de nòmines, facturació, comptabilitat, estadístiques, previsions, control de magatzems, direcció de la fabricació, manteniment de fitxers diversos, etc. En el sector bancari, agilitza la gestió de comptes corrents i de valors; en el sector públic, manté grans fitxers d'habitants o de registre de la propietat. Cal esmentar també les aplicacions en el camp mèdic, en l'ensenyament, etc. La informàtica ha creat nous llocs de treball; ultra els d'analista i programador, cal afegir el d'operador de les màquines i el d'enregistrador de les dades. Darrerament hom ha intentat de legislar les normes que assegurin l'ús públic de les dades emmagatzemades en els grans bancs d'informació.